domingo, 20 de diciembre de 2009

El gat xinès.


El sol, m' empenta pel darrere i l' aire fred que ve de cara, em fa dubtar.
El senyor verd del semàfor, em diu que passi i el meu peu dret que no respon.
La sirena dels bombers cridant com boixa i el meu peu esquerra que tampoc.
El senyor vermell de dalt de l'altre, em diu que m'estigui quiet, menys mal!!!
Un minut de pròrroga angoixant, de repàs a corre-cuita de com dir-ho.
Em cordo la jaqueta fins el nas, fregada de mans nerviosa, quasi decisió !!!
Torna el senyor verd amb insistència, has de fer-ho o no?
Creu-ho el carrer, tu que t'has cregut home estàtic? ets molt impertinent.
Continuo renegant, però continuo, amb pas decidit i convençut.
Arribo a la botiga,obro la porta, tot decisió, m'encaro a la dependenta i remato la feina.

¿Podría darme uno de esos gatos dorados que me saludan desde el escaparate?



No hay comentarios:

Publicar un comentario