martes, 3 de noviembre de 2009

La forquilla de la Hayworth II.

...¿Pero Pucha,tu te crees que es de persona normal,haber visto "la Gilda" tres veces y querer volver a verla?,si es que la taquillera nos va a hacer un abono.El que l'Elena no savia,és que tot sol, hi havia anat dues vegades mès a veure la pelli cula d'amagatotis al Argentina ,dient-li que marxava d'hora per què venien els del fino La Ina a portar "genero",una mena de líquid color pixum,que no havia vist de Jerez ,ni la J i amb el que l'alquimista reomplia ampolles en les que potser, en el seu dia els de Domecq varen tenir alguna relació.
La seva experimentada teoria no tant sols amb el fino,també amb el whisky,amb el brandi,amb el rom,era que les dues primeres copes "de legal" i si continuàvem amb la festa, ja s'ho fotien tot.
La Vicenta, la taquillera del Argentina,entre d''altres cosses(va ser de les primeres novies que va tenir quan va arribar a Barcelona) sabia de l'admiració del Gonzalo per la Rita,que aquella dona en blanc i negre li ho tenia el cor camelat i que entre ella i les propines dels mariners de la VI flota que arribaven a la ciutat,tenia el tarannà mès americà que el Chester curt que desembarcava amb ells al port.L'entrada al cinema,era sempre per la jero-si anava sol- i molt de tant en tant,ell s'estirava portant-li una capseta de sis bombons de l'Estrella del carrer Nou, que per altre banda, li ho regalava una de les dependentes de la pastisseria, amb la que en el seu temps també havia tingut un affaire....

No hay comentarios:

Publicar un comentario