jueves, 3 de septiembre de 2009

...la vida,tota.

No tenia cap intenció de fer un brindis amb el Sol,
era incapaç d'alçar el seu cos,com homenatge.

No em senta bé el vestit,si m'hagués conegut aquest
maleit mirall fa trenta anys.....
Voldria redisenyar-me, reinventar-me i a l'hora
redescobrir tot alló que s'ha perdut, mentre amors
amb recel m'enganyaven, m'estafaven, em fotien
el temps i la vida, tota.

No tenia cap intenció de caure en la tentació
d'aquella Lluna d'Agost,per més que l'astre insistia.

Qui creus que vol enamorar-me? Qui pot voler veure'm dormida?
i quan tú aixis marxat, no vulgui cremar el record?
Jo hauré somniat una nit com l'infinit, plena com tu Lluna,
unes hores amb mil hores, l'eternitat feta carìcies,
una història sense fi, un amor que trenqui el temps,
que em torni la vida, tota.

No tenia cap intenció de lliurar-li un pols a la por
d'ofegar la sensació de fer els cinquanta.

Escolta-m, creu-me, és ara!!! ara que amb el Sol, el mirall i
la Lluna d' Agost, amb la teva nit eterna....
Passat el temps per l'Arc de Sant Martí.
Deixat veure, no, molt millor exiveix-te i si algù et mira, mira-l
i si algù et diu, respont-li i si tambors de guerra, a les armes.
Això dels anys, és un engany de la vida, la vida tota.

No hay comentarios:

Publicar un comentario