lunes, 28 de septiembre de 2009

El teu pit.


Endinsar-me, tafanejar, triar i remenar, ser un cos invisible campant sense que ho sàpigues pel teu cervell, planeta inexplorable. Pels teus ulls d'incògnita permanent, experts en interrogatoris de tercer grau, als meus silencis que no ho són, no són més que temps morts necessaris per re composar-me, davant la seva mirada.Per la teva boca, preludi dels actes que represento al cabaret de les delícies quotidianes que em proposa.I arribar al teu pit, Via Làctia on em perd-ho les nits en que el teu far m'enlluerna i em confon, el teu pit, destí final de la meva expedició secreta.

lunes, 14 de septiembre de 2009

???????????????



















Supe de la ignorancia y sus  presuntuosos vaivenes, cuando la ignoré por sistema, convirtiéndome así por suerte en un ignorado ignorante de la ignorancia .


Supe que las historias, no es que estén bien o mal contadas, aprendí a distinguir a los buenos cuenta-historias de los malos. (los había también mediocres, pero no me enseñaron casi nada) 


Supe de los cientos, miles de formas y colores de los cristales de ver las cosas y que no eran precisamente calidoscópios como yo creía eran, la idea.


Supe que las veces que me perdí regresando, no es que olvidase el camino, era mi casi enfermiza propensión a distraerme en las cosas.


Supe de la canción que me cantabas, cuando ya la habías retirado de tu repertorio, y ¿sabes?,en los días de lluvia como hoy, la escucho para dormirme.

miércoles, 9 de septiembre de 2009

...que tenés el alma inquieta de un gorrión sentimental.

Barrio chino, Distrito V,Raval,
Ciutat Vella,culo de Bcn,gueto intransitable, llamadle como queraís como más os interese,según la denominación de origen o el pedigree que os preceda,pero sin falsedades.Que a las mangas verdes,de maduras, hace mucho tiempo se les pasó la hora.

jueves, 3 de septiembre de 2009

...la vida,tota.

No tenia cap intenció de fer un brindis amb el Sol,
era incapaç d'alçar el seu cos,com homenatge.

No em senta bé el vestit,si m'hagués conegut aquest
maleit mirall fa trenta anys.....
Voldria redisenyar-me, reinventar-me i a l'hora
redescobrir tot alló que s'ha perdut, mentre amors
amb recel m'enganyaven, m'estafaven, em fotien
el temps i la vida, tota.

No tenia cap intenció de caure en la tentació
d'aquella Lluna d'Agost,per més que l'astre insistia.

Qui creus que vol enamorar-me? Qui pot voler veure'm dormida?
i quan tú aixis marxat, no vulgui cremar el record?
Jo hauré somniat una nit com l'infinit, plena com tu Lluna,
unes hores amb mil hores, l'eternitat feta carìcies,
una història sense fi, un amor que trenqui el temps,
que em torni la vida, tota.

No tenia cap intenció de lliurar-li un pols a la por
d'ofegar la sensació de fer els cinquanta.

Escolta-m, creu-me, és ara!!! ara que amb el Sol, el mirall i
la Lluna d' Agost, amb la teva nit eterna....
Passat el temps per l'Arc de Sant Martí.
Deixat veure, no, molt millor exiveix-te i si algù et mira, mira-l
i si algù et diu, respont-li i si tambors de guerra, a les armes.
Això dels anys, és un engany de la vida, la vida tota.