lunes, 31 de agosto de 2009

El viatger.


El bó del Joan Isaac ha traduit no fà pas gaire,cançons del Luis EduardoAute,
(una feina admirable,felicitats Joan) i a mi m'ha donat la tonteria per fer-ho amb una de la Pasión Vega.

Va veure com el seu vaixell embarrancava a tants ports,que dins del seu mirar i als set mars,va caminar i descaminar tants llocs, que vaig voler seguir el rastre dels seus petons.
Vaig rendir-me a l'ombra del viatger,com a l'arbre es rendeix el caminant,em vaig allistar al seu matalàs de tripulant,salpant de la seva mà rumb al cel.
I dins d'una habitació,sense cap direcció,recorrent-nos la pell de sud a nord,varem viatjar sense rumb,la lluna a la finestra com un politzó,va veurecom dos viatgers feien la volta al món.
Una caricia em va dur fins l' Havana i desde Cuba fins a Istambul vaig viatjar sense visat,a Lisboa em vaig trobar cantant un fado,que va sonar desde Còrsega fins a Triana.
Vaig arribar a Venècia amb les seves passions,a Paris ens va ploure la vida sencera i a La Plata,va treure de la seva xistera el tango de la Plaça de les Flors.
I aquella habitació, perdent les dimensions,des de l'orient fins l'occident
varem recòrrer mil paissatges,la llum tant al cel com un politzó,va veure els nostre cossos lliures d'equipatge.
Vaig voler despertar al costat del viatger,i en veure la meva coixinera vaig ofegar tota esperança,un rodamons no vol confiança i parteix cada dia a un poble nou.
Des de llavors,que l'esper-ho a la meva finestra,viatjant cada nit als meus records i malgrat sé que es mentida,forço el somni de veure'l aparèixer qualsevol matí.
I aquella habitació,la que ens va llençar al món,avui és una mar de dubtes asfixiants, per a on naveg-ho,la lluna vigìa fidel com un politzó veu com cada nit,l'esper-ho.

No hay comentarios:

Publicar un comentario