viernes, 31 de julio de 2009

El vent, d'enllà on vingui.

















El vent, d'enllà on vingui
tant s'hi val peró que vingui.
Si tramuntana, si xaloc, si gregal
tant s'hi val, però que arribi.

Jo de vents, no entenc
nomès conèixo el llevant.
Quan m'apropa les sirenes dels vaixells i el meu barri fa olor a mar.

Vull que arribi el vent,
del nord, de l'oest, del sud.
El vent d'en Raimon, encara futur,
l'ombra del vent d'en Ruiz Zafònt.

Vull que colpeixi el meu rostre
que s'endinsi, ben endins, fins el cervell.
Que em purifiqui l'ànima -si la troba-,
vull que dèixi un cel serè, on poguer
llegir el futur a la màgia dels estels.

...toda la mar por delante y el viento de donde venga.
                                                    Javier Ruibal.




No hay comentarios:

Publicar un comentario